Gràcies i fins l'any vinent!

Junts sumem!

Vine a l'acte de l'11-S!

11:20 / 11.45 - A la Plaça de l'Església de Sant Feliu de Girona

- Cant de la Senyera

- Lectura del Manifest unitari

- Cant d'Els Segadors

Som-hi, fés-ho córrer!

Manifest per la Diada de l'11 de setembre de 2009

Benvolguts ciutadans i ciutadanes,

A pocs anys de commemorar el 300 aniversari de la derrota de Catalunya davant les tropes de Felip V, amb la conseqüent pèrdua de les institucions i llibertats pròpies, avui ens hem convocat en actes arreu del territori per constatar que el nostre país es troba en una situació política hereva d’aquella derrota històrica.

D’ençà la pèrdua de sobirania d’aleshores, l’Estat espanyol ha intentat, de diverses maneres i amb constància, diluir la nostra identitat nacional a la vegada que garantir la seva estabilitat pressupostària a base d’un espoli fiscal que col·lapsa els nostres serveis públics i frustra el nostre progrés com a nació. Per comprovar-ho, tan sols cal comparar l’estat del sistema sanitari d’aquí i d’allà, la quantitat d’autovies que han pogut ser finançades pel sector públic al nostre país o a Espanya, o les ajudes en educació rebudes en una banda o en l’altra. Aquesta diferència, recordem-ho, s’ha gestat a base de l’ofec econòmic que suposa la pèrdua d’un 10% del nostre PIB, de la riquesa generada pels nostres ciutadans, cas d’espoli únic i excepcional a Europa que mereix la nostra més enèrgica denúncia. Cap altra regió europea viu una situació tant anòmala com la nostra ni la de la resta dels Països Catalans.

Els darrers trenta anys l’intent d’un encaix còmode de Catalunya a Espanya ha estat una constant. A diferència de la resta de països normals del món, Catalunya no ha buscat, simplement, ser un país segur de si mateix sinó que ha tingut la incomprensible obsessió de fer pedagogia amb la finalitat d’acabar amb el recel anticatalà que històricament hi ha hagut –i que hi continua havent- a Espanya. Mentre feia pedagogia, l’espoli fiscal persistia i la personalitat pròpia de Catalunya seguia incomodant a una Espanya incapacitada per mostrar cap gest de comprensió. Proves recents són les pressions per part de l’Espanya de PP o PSOE vers Federacions esportives internacionals per tal de no permetre que les seleccions catalanes competissin a nivell oficial, fins i tot en aquells esports on no hi ha federació espanyola que ho faci. Un altre exemple seria la voluntat per part de la classe política espanyola que una important companyia energètica acabés en mans italianes abans que catalanes, amb declaracions explícites en aquest sentit.

Les organitzacions aquí presents volem fer palès l’esgotament de la via frustrada de l’autonomia per apostar per l’assoliment d’un Estat propi. Quin país amb tan poca autoestima voldria seguir formant part d’un Estat que ha actuat i actua tantes vegades contra els propis interessos? La pedagogia ha tingut un cost d’oportunitat massa alt i una Catalunya obstinada únicament en què els altres la comprenguin no és una Catalunya amb un model de país eficient i de progrés. En aquest sentit contemplem l’exemple de Montenegro, Estat independitzat de Sèrbia des de 2006 que ha augmentat el seu PIB un 84% des d’aleshores, tot i la crisi global. A Catalunya el cost anual de no ser un Estat independent també és molt alt.

A més, al llarg del darrer cicle polític, i especialment els darrers mesos, ha quedat constatat que el gradualisme no és ni possible amb Espanya ni favorable per Catalunya. El nostre país perd temps i recursos en la negociació i la petició constant. Mentre la resta de països normals del món actuen en funció del que creuen millor pels seus ciutadans, a Catalunya patim el llast de dependre de la voluntat d’altres per tal de veure defensats els nostres interessos.

Tanmateix, tot això avui manifestat aquí no és nou. Sí que ho és el fet que, per primera vegada en molt de temps, ens trobem junts aquí a Girona, avui Diada Nacional de Catalunya, tots aquells que ens mostrem partidaris del dret a l’autodeterminació com a via per a la independència de la nostra nació, que és la única via compatible amb la nostra dignitat col·lectiva. La independència és un projecte polític valent, ambiciós i que ens involucra a tots. És per això que només en base a saber apartar les diferències quan resulti necessari aconseguirem aquesta fita col·lectiva.

La unió fa la força: Visca Catalunya lliure!